Un alvanç. La resposta correcta ad esta pregunta, per a molts individus, es “t’ho fas”. I vaig a explicar-ho en dos eixemples.
Fa relativament poc, just abans de l’estiu, va apareixer un llibre en el que parla del fals concepte –millor dit, comportament- democrata. El titul del llibre es molt paregut al d’est articul –pero en castella, clar-. En ell, l’autora qüestionava molt encertadament el talant democratic a soles nominatiu o parcil d’alguns ciutadans que precisament son els que mes se les donen de “democrates”. I es que a lo millor no saben alguns que “democracia” es sinonim tambe o mes be implica igualment uns atres valors com “tolerancia”, “respecte” i/o “solidaritat”. Este llibre posa eixemples molt bons a on s’aprecia esta falsa democracia en algunes persones. Pero yo vullc destacar-ne un cas que ya he referenciat en alguna atra ocasio pero que no em canse de repetir-lo perque es molt delator de l’autentica naturalea d’alguns individus. En esta societat trobem a una serie de persones que son precisament els que mes se les donen de domocrates i s’atrevixen a qualificar a uns atres de fascistes. Estes persones, tan democrates elles, catalanistes totes, es mostren absolutament intolerants davant la presencia d’uns atres que pensen de manera diferent ad elles. i en elles es produix la contradiccio mes flagrant: mentres que son tan tolerants, respectuosos o solidaris cap al tercer mon, les minories etniques, els immigrants, els practicants d’unes atres religions... es dir, cap a problematiques que en realitat –i en termens generals- els toca mes o manco de llunt, son incapaços de tolerar, de respectar o de ser solidaris en sa casa mateixa, en els seus veïns, amics o coneguts perque siguen valencianistes. Ahi son uns autentics fascistes. Es com l’escandalosa actitut d’aquells que s’indignen efusivament fins la coentor davant l’aniquilacio o la desaparicio d’una llengua –i, en conseqüencia, d’una cultura- de Mozambique o de l’Indonesia mentres no tenen cap de prejuï en destruir la llengua i la cultura propies, la valenciana. Sens estorar-se, ¿com es menja aço?
En la mateixa llinia, un segon eixemple. Tambe per la mateixa epoca vaig sentir de rapafuig en la radio unes paraules atribuides em pense a Borges en boca d’algu que, en motiu del ridicul Forum de Barcelona, les pronunciava com una especie de proclama reivindicativa. Venien a dir mes o manco –i en tota la rao del mon- que hem de ser molt conscients de la defensa de les llengües propies, minoritaries i minorisades ya que resulta evident que, en morir una llengua, mor una part –possiblement la mes important- d’una cultura. I estes paraules es pronunciaven hipocritament en un foro a on es pretenia potenciar la tolerancia, el respecte, la convivencia... els pilars de la democracia. Aixina, eixe foro es convertia mes be en una simple i vulgar publicitacio de Barcelona i Catalunya a on, en lloc de potenciar el talant democratic, s’anava en pla “bons chiquets oportunistes i aprofitats tipo secta malcriada dels anys xixanta-setanta”. La falsetat i l’hipocresia com a adjunts a la democracia. Mentres pronuncien sacrilegament estes grans paraules de grans pensadors, paralelament s’esta aniquilant –des del mateix foro de Barcelona- la llengua i l’identitat valencianes.
Vixca, per tant, la democracia; i ya sabeu, per a autoproclamar-se democrates no cal ser-ho; es suficient en aparentar-ho i ser uns desvergonyits. A hores d’ara, no vos importe desvirtuar la base de la convivencia ciutadana. Ya ho han fet uns atres.
Fa relativament poc, just abans de l’estiu, va apareixer un llibre en el que parla del fals concepte –millor dit, comportament- democrata. El titul del llibre es molt paregut al d’est articul –pero en castella, clar-. En ell, l’autora qüestionava molt encertadament el talant democratic a soles nominatiu o parcil d’alguns ciutadans que precisament son els que mes se les donen de “democrates”. I es que a lo millor no saben alguns que “democracia” es sinonim tambe o mes be implica igualment uns atres valors com “tolerancia”, “respecte” i/o “solidaritat”. Este llibre posa eixemples molt bons a on s’aprecia esta falsa democracia en algunes persones. Pero yo vullc destacar-ne un cas que ya he referenciat en alguna atra ocasio pero que no em canse de repetir-lo perque es molt delator de l’autentica naturalea d’alguns individus. En esta societat trobem a una serie de persones que son precisament els que mes se les donen de domocrates i s’atrevixen a qualificar a uns atres de fascistes. Estes persones, tan democrates elles, catalanistes totes, es mostren absolutament intolerants davant la presencia d’uns atres que pensen de manera diferent ad elles. i en elles es produix la contradiccio mes flagrant: mentres que son tan tolerants, respectuosos o solidaris cap al tercer mon, les minories etniques, els immigrants, els practicants d’unes atres religions... es dir, cap a problematiques que en realitat –i en termens generals- els toca mes o manco de llunt, son incapaços de tolerar, de respectar o de ser solidaris en sa casa mateixa, en els seus veïns, amics o coneguts perque siguen valencianistes. Ahi son uns autentics fascistes. Es com l’escandalosa actitut d’aquells que s’indignen efusivament fins la coentor davant l’aniquilacio o la desaparicio d’una llengua –i, en conseqüencia, d’una cultura- de Mozambique o de l’Indonesia mentres no tenen cap de prejuï en destruir la llengua i la cultura propies, la valenciana. Sens estorar-se, ¿com es menja aço?
En la mateixa llinia, un segon eixemple. Tambe per la mateixa epoca vaig sentir de rapafuig en la radio unes paraules atribuides em pense a Borges en boca d’algu que, en motiu del ridicul Forum de Barcelona, les pronunciava com una especie de proclama reivindicativa. Venien a dir mes o manco –i en tota la rao del mon- que hem de ser molt conscients de la defensa de les llengües propies, minoritaries i minorisades ya que resulta evident que, en morir una llengua, mor una part –possiblement la mes important- d’una cultura. I estes paraules es pronunciaven hipocritament en un foro a on es pretenia potenciar la tolerancia, el respecte, la convivencia... els pilars de la democracia. Aixina, eixe foro es convertia mes be en una simple i vulgar publicitacio de Barcelona i Catalunya a on, en lloc de potenciar el talant democratic, s’anava en pla “bons chiquets oportunistes i aprofitats tipo secta malcriada dels anys xixanta-setanta”. La falsetat i l’hipocresia com a adjunts a la democracia. Mentres pronuncien sacrilegament estes grans paraules de grans pensadors, paralelament s’esta aniquilant –des del mateix foro de Barcelona- la llengua i l’identitat valencianes.
Vixca, per tant, la democracia; i ya sabeu, per a autoproclamar-se democrates no cal ser-ho; es suficient en aparentar-ho i ser uns desvergonyits. A hores d’ara, no vos importe desvirtuar la base de la convivencia ciutadana. Ya ho han fet uns atres.
