II. PERFIL
Parlava en el meu anterior articul d’un espai comu, coincident i inqüestionable per als valencianistes; millor dit, per als grups/partits valencianistes que estan disposts a plantar cara per la societat valenciana i contra els atacs del catalanisme i de l’espanyolisme. Eix espai s’ha perfilat d’una forma practicament espontanea, sense discussions ni qüestionaments. I no podia ser d’una atra manera ya que les experiencies vixcudes en els ultims 25-35 anys nos permeten saber qui es qui i a on està cadascu. Ya no podra dir qualsevol que es valencianiste, puix el valencianisme te un perfil –per fi- suficientment definit i que, en termens generals, passe a expondre.
1. Llengua i normativa. Tots senyalen com a objectiu primer la defensa de la llengua valenciana com a part emblematica de la nostra identitat. I, en este punt, es important matisar que esta defensa es fara, pel seu caracter diferencial (incomplet, pero suficient) des dels principis que han marcat les conegudes com a “Normes d’El Puig” des de que foren creades i es necessari puntualisar que es seguiran les normes “sens accentuar” ya que el valencianisme no veu en bons ulls esta estranya modificacio ortografica que nos acosta al catala i al castella.
2. Territori. Sense cap vinculacio aliena o antinatura, es defen el territori valencia conforme està configurat en l’actualitat, encara que uns el deixarien tal qual, uns atres son partidaris de potenciar l’idea de les comarques, uns atres de reintroduir el concepte de les governacions de l’epoca foral (que, en combinacio en les comarques feren desapareixer l’actual divisio provincial)... pero tots conscients, no com un problem sino com una peculiar riquea, de l’existencia de zones d’orige castellaparlant i zones d’orige valenciaparlant. Tots tenim tambe l’idea molt clara de la necessitat i conveniencia de vertebrar el territori des de la tolerancia, el respecte i la convivencia, mai des de l’enfrontament. Ningu qüestiona la capitalitat de la ciutat de Valencia a la que s’ha de potenciar i protegir.
3. El nom inqüestionable del nostre territori es “Valencia”, sent Valencia Cap i Casal la denominacio propia de la capital. Tots nos enorgullim i reivindiquem la denominacio historica i propia de “Regne de Valencia”. Despres, hi ha qui accepta la denominacio “Comunitat Valenciana” i hi ha qui preferix la de “Nacio Valenciana” llamentant, a l’hora, que el catalanisme nos haja usurpat i tergiversat la de “Païs Valencià”, igualment llegitim pero de desafortunada aplicacio actual. Rebugem energicament el terme “Levante” i el de “Païs Valencià” dins del concepte dels “Països Catalans”.
4. La Senyera. Els elements basics que tots defenem en la nostra bandera son les quatre barres roges sobre fondo groc i –el mes important i diferencial- la franja blava a l’esquerra de la bandera. Sens aço no es una Senyera. Ara be, hi ha qui preferix el blau en corona, hi ha qui sense corona, hi ha qui en una estrela blanca de cinc puntes... Estes preferencies son totes respectades per tots sempre que aparega la franja blava ya que es la part diferencial, diferenciadora, distintiva, identitaria i definitoria de la nostra bandera, de nom propi Senyera.
5. Cultura. Tota manifestacio cultural, artistica, historica, lliteraria, festiva o folclorica que siga patrimonial sera protegida, defesa, difosa i potenciada en contundencia, de forma que es respondra en virulencia –la que faça falta- a tota agressio contra la nostra identitat. Ausias March o Blasco Ibáñez; la paella, l’orchata o l’arnadi; les fogueres, les gayates, els moros i cristians o les falles; Basset, El Palleter o Vinatea i un llarc etcetera seran d’especial proteccio perque formen part de l’identitat valenciana (un catalaniste o un espanyoliste mai poden ser maulets, a soles poden qualificar-se com a botiflers).
Estos son els cinc pilars basics que constituixen els fonaments irrenunciables del valencianisme del segle XXI, un enllaç clau entre la gloria del passat i la proyeccio cap al futur. I son els fonaments que conformen eix espai comu i inqüestionable a on tots els valencianistes moderns confluim i que tots estem disposts a defendre.
Fora dels ya senyalats, no hi ha matisos. Els que vullguen matisar mes tenen uns atres espais a on confluir: espanyolistes, catalanistes o tercerviistes, pero en cap de cas el nostre, el valencianiste.
Chimo Lanuza
Parlava en el meu anterior articul d’un espai comu, coincident i inqüestionable per als valencianistes; millor dit, per als grups/partits valencianistes que estan disposts a plantar cara per la societat valenciana i contra els atacs del catalanisme i de l’espanyolisme. Eix espai s’ha perfilat d’una forma practicament espontanea, sense discussions ni qüestionaments. I no podia ser d’una atra manera ya que les experiencies vixcudes en els ultims 25-35 anys nos permeten saber qui es qui i a on està cadascu. Ya no podra dir qualsevol que es valencianiste, puix el valencianisme te un perfil –per fi- suficientment definit i que, en termens generals, passe a expondre.
1. Llengua i normativa. Tots senyalen com a objectiu primer la defensa de la llengua valenciana com a part emblematica de la nostra identitat. I, en este punt, es important matisar que esta defensa es fara, pel seu caracter diferencial (incomplet, pero suficient) des dels principis que han marcat les conegudes com a “Normes d’El Puig” des de que foren creades i es necessari puntualisar que es seguiran les normes “sens accentuar” ya que el valencianisme no veu en bons ulls esta estranya modificacio ortografica que nos acosta al catala i al castella.
2. Territori. Sense cap vinculacio aliena o antinatura, es defen el territori valencia conforme està configurat en l’actualitat, encara que uns el deixarien tal qual, uns atres son partidaris de potenciar l’idea de les comarques, uns atres de reintroduir el concepte de les governacions de l’epoca foral (que, en combinacio en les comarques feren desapareixer l’actual divisio provincial)... pero tots conscients, no com un problem sino com una peculiar riquea, de l’existencia de zones d’orige castellaparlant i zones d’orige valenciaparlant. Tots tenim tambe l’idea molt clara de la necessitat i conveniencia de vertebrar el territori des de la tolerancia, el respecte i la convivencia, mai des de l’enfrontament. Ningu qüestiona la capitalitat de la ciutat de Valencia a la que s’ha de potenciar i protegir.
3. El nom inqüestionable del nostre territori es “Valencia”, sent Valencia Cap i Casal la denominacio propia de la capital. Tots nos enorgullim i reivindiquem la denominacio historica i propia de “Regne de Valencia”. Despres, hi ha qui accepta la denominacio “Comunitat Valenciana” i hi ha qui preferix la de “Nacio Valenciana” llamentant, a l’hora, que el catalanisme nos haja usurpat i tergiversat la de “Païs Valencià”, igualment llegitim pero de desafortunada aplicacio actual. Rebugem energicament el terme “Levante” i el de “Païs Valencià” dins del concepte dels “Països Catalans”.
4. La Senyera. Els elements basics que tots defenem en la nostra bandera son les quatre barres roges sobre fondo groc i –el mes important i diferencial- la franja blava a l’esquerra de la bandera. Sens aço no es una Senyera. Ara be, hi ha qui preferix el blau en corona, hi ha qui sense corona, hi ha qui en una estrela blanca de cinc puntes... Estes preferencies son totes respectades per tots sempre que aparega la franja blava ya que es la part diferencial, diferenciadora, distintiva, identitaria i definitoria de la nostra bandera, de nom propi Senyera.
5. Cultura. Tota manifestacio cultural, artistica, historica, lliteraria, festiva o folclorica que siga patrimonial sera protegida, defesa, difosa i potenciada en contundencia, de forma que es respondra en virulencia –la que faça falta- a tota agressio contra la nostra identitat. Ausias March o Blasco Ibáñez; la paella, l’orchata o l’arnadi; les fogueres, les gayates, els moros i cristians o les falles; Basset, El Palleter o Vinatea i un llarc etcetera seran d’especial proteccio perque formen part de l’identitat valenciana (un catalaniste o un espanyoliste mai poden ser maulets, a soles poden qualificar-se com a botiflers).
Estos son els cinc pilars basics que constituixen els fonaments irrenunciables del valencianisme del segle XXI, un enllaç clau entre la gloria del passat i la proyeccio cap al futur. I son els fonaments que conformen eix espai comu i inqüestionable a on tots els valencianistes moderns confluim i que tots estem disposts a defendre.
Fora dels ya senyalats, no hi ha matisos. Els que vullguen matisar mes tenen uns atres espais a on confluir: espanyolistes, catalanistes o tercerviistes, pero en cap de cas el nostre, el valencianiste.
Chimo Lanuza
