I. CONFLUENCIA
En estos moments, es cert que el valencianisme està molt dispers i confos. Pero està ahi, que ningu s’enganye. Que no repiquen uns les campanes ni que es desinqueten uns atres exasperats per la situacio perque el valencianisme seguix existint perque sempre ha existit i, com es natural, seguirà existint sempre. D’una forma o d’una atra, mes oraganisats, mes desunits, mes cridaners, mes apagats... lo natural es la presencia incombustible d’este moviment perque lo natural es que els valencians, mentres seguixca existint Valencia, sigam valencianistes. Ara be, ya se que, com ya ha passat –i segurament tornarà a passar-, uns es cansaran i desapareixeran de la moguda activa, uns atres en mes aspiracions personals que ideologiques se’n passaran al catalanisme i/o a l’espanyolisme... pero sempre quedaran els valencianistes de conviccio i coherencia. Es possible tambe que, com ara nos està passant, tornem a estar desunits. Pero no passa res. Es una situacio temporal -i segurament ciclica-. En estos moments, el valencianisme –perque ho necessita, perque les circumstancies aixina ho demanen- està recolocant-se, reubicant-se, retrobant-se, reconceptualisant-se... intentant reorganisar-se. Perque la situacio actual no es la mateixa que la de fa vinticinc anys o la de fa cent anys i, per tant, les estrategies, les formes, els procediments necessariament han de canviar.
I veig que ya comença a prosperar eix intent del que parlava.
A hores d’ara, lo important –molt important- es que el valencianisme ha llançat –i rebut- eixe mensage de reorganisacio. Les expectatives comencen a ser realment interessants. I, aixina, estan apareixent diversos sectors mes o manco “constituits” en partits politics o en intencions politiques a mes curt o a mes llarc determini.
Pero es que el segon cas tambe està ya pegat. I es que el valencianisme ha decidit –perque es necessari- crear un front per la defensa de l’identitat valenciana.
Aixina, independentment de la tendencia, visio o posicio politica de cadascu/de cada grup/de cada partit en aspectes economics, socials, migambientals, laborals, etc., el valencianisme te molt clar i -per aixo- ha pres el compromis de confluir en l’espai que nos es comu, en allo en lo que coincidim: la defensa de l’identitat valenciana, que es l’objectiu primordial de tots i per damunt de tot. amunt, no hi ha necessitat de forçar una unio que no existix o que inclus no es necessaria o mes be convenient per la situacio en que nos trobem.
Repetixc: no passa res. De moment, es mes que suficient l’esforç que s’està realisant –i que està donant ya els seus fruits- per confluir en eix espai que per a tots els valencianistes es irrenunciable, perentori, primer objectiu.
No està mal lo que de moment està.
Chimo Lanuza
En estos moments, es cert que el valencianisme està molt dispers i confos. Pero està ahi, que ningu s’enganye. Que no repiquen uns les campanes ni que es desinqueten uns atres exasperats per la situacio perque el valencianisme seguix existint perque sempre ha existit i, com es natural, seguirà existint sempre. D’una forma o d’una atra, mes oraganisats, mes desunits, mes cridaners, mes apagats... lo natural es la presencia incombustible d’este moviment perque lo natural es que els valencians, mentres seguixca existint Valencia, sigam valencianistes. Ara be, ya se que, com ya ha passat –i segurament tornarà a passar-, uns es cansaran i desapareixeran de la moguda activa, uns atres en mes aspiracions personals que ideologiques se’n passaran al catalanisme i/o a l’espanyolisme... pero sempre quedaran els valencianistes de conviccio i coherencia. Es possible tambe que, com ara nos està passant, tornem a estar desunits. Pero no passa res. Es una situacio temporal -i segurament ciclica-. En estos moments, el valencianisme –perque ho necessita, perque les circumstancies aixina ho demanen- està recolocant-se, reubicant-se, retrobant-se, reconceptualisant-se... intentant reorganisar-se. Perque la situacio actual no es la mateixa que la de fa vinticinc anys o la de fa cent anys i, per tant, les estrategies, les formes, els procediments necessariament han de canviar.
I veig que ya comença a prosperar eix intent del que parlava.
A hores d’ara, lo important –molt important- es que el valencianisme ha llançat –i rebut- eixe mensage de reorganisacio. Les expectatives comencen a ser realment interessants. I, aixina, estan apareixent diversos sectors mes o manco “constituits” en partits politics o en intencions politiques a mes curt o a mes llarc determini.
Pero es que el segon cas tambe està ya pegat. I es que el valencianisme ha decidit –perque es necessari- crear un front per la defensa de l’identitat valenciana.
Aixina, independentment de la tendencia, visio o posicio politica de cadascu/de cada grup/de cada partit en aspectes economics, socials, migambientals, laborals, etc., el valencianisme te molt clar i -per aixo- ha pres el compromis de confluir en l’espai que nos es comu, en allo en lo que coincidim: la defensa de l’identitat valenciana, que es l’objectiu primordial de tots i per damunt de tot. amunt, no hi ha necessitat de forçar una unio que no existix o que inclus no es necessaria o mes be convenient per la situacio en que nos trobem.
Repetixc: no passa res. De moment, es mes que suficient l’esforç que s’està realisant –i que està donant ya els seus fruits- per confluir en eix espai que per a tots els valencianistes es irrenunciable, perentori, primer objectiu.
No està mal lo que de moment està.
Chimo Lanuza
