tag:blogger.com,1999:blog-6234155833458521392024-02-21T04:01:41.176+01:00Chimo LanuzaBlog d'opinioUnknownnoreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-623415583345852139.post-19268739534931145292008-10-11T13:07:00.003+02:002008-10-11T13:17:50.565+02:009 D’OCTUBRE, VALENCIA EN MARCHA<div style="text-align: justify;">¿Per a que servix el nou d’octubre?<br /><br />Per a molts valencians, significa una festivitat que aprofiten per a pegar a correr i passar uns dies fora en la familia o en els amics. I, si cau be el dotze, millor encara: un bon pont que pot aplegar a convertir-se en unes minivacacions. I em pareix be, tots tenim dret a gojar de temps en temps del plaer de dispondre d’uns dies per a desconectar del ritme habitual i quotidia de la faena i de la casa. No sere yo qui vaja a criticar que les persones facen us del seu dret al descans o a l’aventura.<br /><br />Pero el nou d’octubre te un atre significat. L’ha de tindre. El nou d’octubre va naixer com una data reivindicativa valencianista i com una data d’afirmacio -en moltes ocasions de reafirmacio- valenciana. Es evident que una nacio que no es senta amenaçada no necessita d’esta classe d’actes. I, a l’inversa, quan hi ha pobles, com el nostre, que recurrixen periodicament a manifestacions populars en les que, com una pinya, tots els assistents convertixen el seu cant en un clam, es perque senten necessaria una continua defensa front a una serie d’agressions mai desijades, sempre latents.<br /><br />No es ara l’ocasio mes adequada per a recordar les continues incursions i inferencies alienes de les que ha segut objecte el poble valencià des de fa temps per banda del poder central o per banda del catalanisme en les ultimes decades en l’objectiu, els primers, d’anular-nos, i els segons d’absorbir-nos. Pero Valencia seguix afortunadament -i encara- ahi i els valencians cada nou d’octubre ho recordem mes que en tot l’any i convertim una festa en la nostra festa, una commemoracio en un acte de reafirmacio. Perque estem cansats de tanta persecucio, de tanta opressio i de tant d’oblit. I, si hem d’insistir, no nos importa.<br /><br />Perque la Nacio valenciana es important per als valencians i mes encara per als valencianistes.<br /><br />Els catalanistes i els espanyolistes estrictes sempre han estat molt recelosos de celebrar el nou d’octubre perque en el fondo Valencia estricta els importa ben poca cosa (uns servint a Catalunya i els atres a Madrit, no li veuen sentit a una festa que va en contra dels seus interessos i que es convertix en una reivindicacio del poble valencià). Aixina, si els valencians seguim cada nou d’octubre reclamant respecte, evidentment es perque nos sentim invadits en la nostra intimitat nacional; i, mentres els valencians no ocupem el lloc que nos correspon en l’Europa a la que aspirem i que nos espera, cada nou d’octubre hem de seguir recordant al govern central que el futur de Valencia passa necessariament per atendre als interessos dels valencians i els interessos dels valencians no poden ser sino valencianistes -i no s’hi val seguir enganyant al personal dient que els autentics valencianistes son els catalanistes: els catalanistes servixen a Catalunya sempre, mai a Valencia-. Valencianiste i valencianisme son conceptes que a soles poden fer referencia a Valencia; i Valencia es la patria dels valencians, de tots els valencians, sense diferencies, sense complexos, sense una intencio d’anar mes alla d’a on nos pertoca com fan uns atres, pero tampoc d’anar menys alla de lo que es la nostra responsabilitat.<br /><br />Pero esta ha de ser una actitut decidida i sense contemplacions cap a ningu, que, si els espanyolistes frustraren el seu dia la creacio d’una autonomia en un major marge de competencies, els catalanistes van impedir -han impedit, seguixen impedint- que Valencia recupere, retrobre i reivindique la seua propia identitat, assumint estos un incomprensible servilisme sobre tot provenint d’unes persones que s’enten -teoricament- que estan mes “formades” perque han estudiat o han investigat (de ben poca cosa els ha servit, pero es qüestio de paciencia). I no nos podem permetre el luxe de baixar la guardia perque, en quant nos relaxem, els poc amants -per utilisar un eufemisme- de Valencia estan a l’aguait per a continuar en els seus mecanismes de neutralisacio de les forces valencianistes i abortar qualsevol intent d’autoafirmacio. <br /><br />El nou d’octubre de la ciutat de Valencia ha segut tradicionalment una reivindicacio i es un eixemple a seguir en el sentit de que un poble amenaçat de desaparicio continuà, durant els anys mes dificils de la dictadura i de la transicio, reunint-se per a reclamar Valencia per als valencians i durant els anys mes dificils de l’humillacio catalanista, va continuar reclamant Valencia per als valencians. Actualment, el nou d’octubre es una festa, ha de ser una festa, pero no ha d’oblidar el seu original caracter reivindicatiu gracies al qual hui hem deixat de ser una “región” mes d’Espanya i gracies al qual encara no som un païs dins de l’espectre dels Països catalans per a ser una Comunitat valenciana en aspiracions a un major percentage d’autogovern i fonamentalment en aspiracions a recuperar l’autoestima necessaria per a continuar avant en la definitiva reafirmacio com a poble.<br /><br />No es precis celebrar el nou d’octubre en Valencia Cap i Casal, ni potser en el teu municipi domiciliar, ni tan sols sería inclus necessari celebrar-lo: lo important es entendre que hem d’anar units davant el repte i la provocacio d’uns tercers que pretenen anular-nos. El nou d’octubre pot ser una data emblematica que celebrem o no, lo important es que tingam molt clar qui som i quina cosa volem. Lo important es que Valencia seguixca en marcha. Es una atra manera de celebrar-lo. Un nou d’octubre, un tres de febrer o un vintidos d’agost...<br /><br />O fent que cada dia de l’any siga nou d’octubre.<br /><br />(octubre de 1998)<br /></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-623415583345852139.post-40326103736907723932008-09-07T21:47:00.001+02:002008-09-07T22:18:00.832+02:00VULLC SER LLIURE<div align="justify">Despres de tants anys reclamant i reivindicant la llibertat d’expressio, de manifestacio, d’eleccio, de pensament, de sentiment...; la llibertat de creacio, la de participacio, la d’integracio, la de decisio...; la llibertat de ser i d’estar, la de conviure, la de viure i viure’m, la de moure’m... Despres de tants anys de reivindicar la llibertat, observe en tristea que no soc –no som- lliure –no som lliures-.<br /><br />Perque, certament, no som lliures d’expressar-nos obertament. Aixina, els valencianistes, segons com, quan, a on i en qui, nos veem obligats moltes voltes a “suavisar” (ocultar, reprimir) la nostra condicio de valencianistes. No es politicament correcte. No som lliures, per tant, de manifestar-nos clarament valencianistes –cosa que no passa en els catalanistes, no saben la sort que tenen-. Els valencianistes no podem elegir lliurement les nostres llectures –estan perseguides, ocultades, minimisades-. Tot aço nos impedix integrar-nos, participar obertament en la societat i, per tant, no podem viure ni conviure pacificament com a valencians en Valencia. En conseqüencia, no podem ser valencians en llibertat. Perque l’unic “isme” natural per als naturals de Valencia hauria de ser el de “valencianisme”. Puix no, no es aixina. En termens generals, els valencians son qualsevol cosa: catalanistes, espanyolistes, barcelonistes, madridistes... del Valencia CF... pero no valencianistes.<br /><br />A uns atres nivells. Per ser valencianistes, els valencianistes tenim menys oportunitats que els catalanistes, els espanyolistes o, simplement, els que no son res. Aixina, en Valencia, si eres catalaniste, espanyoliste, minusvalit, d’alguna minoria etnica, d’una ONG; si eres un desvergonyit, un lladre o un assessi; si eres qualsevol o si simplement no eres res, ya eres mes que si eres valencianiste, tens una serie de “privilegis” que el valencianiste no els te. ¿Aço te trellat? No vullc que el valencianiste siga mes que ningu –aixo es mes propi de catalanistes i/o espanyolistes-. A soles vullc ser com tots, com qualsevol; o, per lo manco, tindre les mateixes oportunitats i els mateixos drets.<br /><br />Vaig a posar-ho mes dificil encara. Si vullc casar-me, dificultats; si vullc separar-me o divorciar-me, mes dificultats encara; si vullc abortar, dificultats; si reclame la dignitat de l’eutanasia, a fotre’s; si vullc adoptar un chiquet, problemes, temps i diners; si no vullc que l’iglesia catolica i determinada elit interferixquen en la meua vida privada, apanyat estic; si vullc anar a ajudar a llocs a on puc fer falta, problemes (està monopolisat); si vullc casar-me en un/una del mateix sexe que yo, problemes; si, simplement, no vullc casar-me en el sentit estricte de la paraula, problemes; si vullc banyar-me nuet en la plaja, problemes; si vullc fer-me un porro, problemes; si vullc vore per televisio pelicules porno, les he de pagar (vore com maten a uns bous es gratuit... i, damunt, considerat com un espectacul festiu); si vullc una cadena que emitixca en una llengua que no siga el castella, o he de tragar-me el catala o he d’acudir al satelit per a agarrar emisores en italia, frances, angles...; si no vullc que li ensenyen catala als meus fills, problemes; si no vullc que em governen assessins i/o etnicides, problemes; si no vullc que ideologisen als meus fills en l’escola, problemes; si no vullc que els rics –o uns quants- vixquen a costa meua, problemes; si vullc treballar en dignitat, problemes; si vullc compartir el meu mon i el meu espai en els immigrants, problemes; si vullc que els imposts que paguem tots els ciutadans revertixquen en beneficis per a la societat –i no en proyectes faraonics per a benefici del politic de tanda-, problemes...<br /><br />Son massa problemes per a poder afirmar que soc lliure. I yo vullc ser lliure.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-623415583345852139.post-84322464146200666952008-08-04T16:37:00.001+02:002008-09-07T22:17:49.051+02:00JUSTS PER PECADORS<div align="justify">Suponc que, en termens generals, les coses son aixina i aixina les hem d’afrontar. Pero sempre m’he rebelat contra esta máxima que fa de titul en esta ocasio perque pense que no deixa de ser injusta.<br /><br />La quotidianeïtat de la nostra habitual convivencia nos impon situacions de conducta semirrepressives regulades per la via llegal que pretenen “corregir”actuacions inadequades d’alguns. Fins ahi, correcte perque s’ha d’intentar erradicar eixes conductes indesijables sobre tot perque poden causar greus danys no a soles en les persones que les realisen sino tambe en terceres persones i les mides que es prenen pretenen protegir tambe ad eixos atres ciutadans –suponc-. El problema apareix quan, davant de l’impossibilitat de garbellar en efectivitat per a trobar als culpables de determinades accions, les solucions que s’adopten s’apliquen al conjunt de la societat, pagant aixina justs per pecadors.<br /><br />Per eixemple:<br /><br />-Per culpa del poc coneiximent d’alguns conductors temeraris, tots hem d’acoplar-nos a unes fortes mides de seguritat que poden fer la conduccio menys agradable i que son innecessaries entre la major part dels conductors –sobre tot si son dones, que son mes prudents-. I despres, TOTS paguem en els nostres imposts l’imprudencia d’alguns (que, per cert, ix carissima).<br /><br />-La falta de responsabilitat d’uns quants impedix que molts atres pugam coneixer en directe els beneficis d’alguns espais naturals que s’ha hagut de protegir contra la barbaries i ara a soles es poden visitar de forma molt controlada o reduida.<br /><br />-Els interessos personals d’uns quants, mes la falta de personalitat d’uns atres junt a la falta d’interes d’uns tercers son motiu suficient –mai cientific- per a que el catala s’imponga oficialment en terres valencianes i tots hem de passar per una hipercatalanisacio oculta sense paliatius.<br /><br />-Per l’inexistencia d’autocontrol en uns quants desconeiximentats en l’ingestio de begudes alcoholiques, el restant ha de pagar a preus ben elevats la seua dosis mes reservada i de dubtosa perniciositat.<br /><br />-A causa dels excessos d’uns quants destrellatats que son incapaços de posar fites, uns atres no poden fer-se un simple porro de forma esporadica.<br /><br />-La ment bruta i l’hipocresia d’un grapat de persones impossibilita que el nuet es veja com la manifestacio mes natural del cos huma i per este motiu els naturistes no poden nadar o prendre el sol conforme mes a gust estan.<br /><br />I, aixina, la quotidianeïtat es una lletania insufrible, interminable, de restriccions, de llimitacions, de repressions, de prohibicions... que, baix l’eufemisme de la regulacio des de la llegalitat, lo que fa es que el viure es convertixca, en ocasions, en un atre eufemisme, en este cas de sobreviure.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-623415583345852139.post-71727760953317055152008-07-05T23:57:00.001+02:002008-09-07T22:17:29.821+02:00¿ERES DEMOCRATA O T’HO FAS?<div align="justify">Un alvanç. La resposta correcta ad esta pregunta, per a molts individus, es “t’ho fas”. I vaig a explicar-ho en dos eixemples.<br /><br />Fa relativament poc, just abans de l’estiu, va apareixer un llibre en el que parla del fals concepte –millor dit, comportament- democrata. El titul del llibre es molt paregut al d’est articul –pero en castella, clar-. En ell, l’autora qüestionava molt encertadament el talant democratic a soles nominatiu o parcil d’alguns ciutadans que precisament son els que mes se les donen de “democrates”. I es que a lo millor no saben alguns que “democracia” es sinonim tambe o mes be implica igualment uns atres valors com “tolerancia”, “respecte” i/o “solidaritat”. Este llibre posa eixemples molt bons a on s’aprecia esta falsa democracia en algunes persones. Pero yo vullc destacar-ne un cas que ya he referenciat en alguna atra ocasio pero que no em canse de repetir-lo perque es molt delator de l’autentica naturalea d’alguns individus. En esta societat trobem a una serie de persones que son precisament els que mes se les donen de domocrates i s’atrevixen a qualificar a uns atres de fascistes. Estes persones, tan democrates elles, catalanistes totes, es mostren absolutament intolerants davant la presencia d’uns atres que pensen de manera diferent ad elles. i en elles es produix la contradiccio mes flagrant: mentres que son tan tolerants, respectuosos o solidaris cap al tercer mon, les minories etniques, els immigrants, els practicants d’unes atres religions... es dir, cap a problematiques que en realitat –i en termens generals- els toca mes o manco de llunt, son incapaços de tolerar, de respectar o de ser solidaris en sa casa mateixa, en els seus veïns, amics o coneguts perque siguen valencianistes. Ahi son uns autentics fascistes. Es com l’escandalosa actitut d’aquells que s’indignen efusivament fins la coentor davant l’aniquilacio o la desaparicio d’una llengua –i, en conseqüencia, d’una cultura- de Mozambique o de l’Indonesia mentres no tenen cap de prejuï en destruir la llengua i la cultura propies, la valenciana. Sens estorar-se, ¿com es menja aço?<br /><br />En la mateixa llinia, un segon eixemple. Tambe per la mateixa epoca vaig sentir de rapafuig en la radio unes paraules atribuides em pense a Borges en boca d’algu que, en motiu del ridicul Forum de Barcelona, les pronunciava com una especie de proclama reivindicativa. Venien a dir mes o manco –i en tota la rao del mon- que hem de ser molt conscients de la defensa de les llengües propies, minoritaries i minorisades ya que resulta evident que, en morir una llengua, mor una part –possiblement la mes important- d’una cultura. I estes paraules es pronunciaven hipocritament en un foro a on es pretenia potenciar la tolerancia, el respecte, la convivencia... els pilars de la democracia. Aixina, eixe foro es convertia mes be en una simple i vulgar publicitacio de Barcelona i Catalunya a on, en lloc de potenciar el talant democratic, s’anava en pla “bons chiquets oportunistes i aprofitats tipo secta malcriada dels anys xixanta-setanta”. La falsetat i l’hipocresia com a adjunts a la democracia. Mentres pronuncien sacrilegament estes grans paraules de grans pensadors, paralelament s’esta aniquilant –des del mateix foro de Barcelona- la llengua i l’identitat valencianes.<br /><br />Vixca, per tant, la democracia; i ya sabeu, per a autoproclamar-se democrates no cal ser-ho; es suficient en aparentar-ho i ser uns desvergonyits. A hores d’ara, no vos importe desvirtuar la base de la convivencia ciutadana. Ya ho han fet uns atres.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-623415583345852139.post-80602874201662231322008-06-04T11:51:00.006+02:002008-10-11T13:25:38.136+02:00¿CATALANISME O ESPANYOLISME? ¿QUIN DELS DOS ES PIJOR?<div align="justify">Afortunadament, no soc un expert en temes belics; ni falta que em fa. Aixo vol dir que, en qüestions estrategiques, per a enfrontaments d’esta indole, per gracia estic un poc fora de joc. L’eixercit mai ha despertat en mi cap de passio; mes be, aprensio. Aixina i tot, u sempre acaba coneixent un poc de guerres perque de mes llunt o de mes prop, reals o metaforiques, sanguinoses o no, es lo que nos ha tocat viure...<br /><br />Tot aço ve a que l’historia recent de Valencia que nos ha tocat viure recorda un poc eixe mon d’eixercits, enfrontaments, batalles, etc. I la peculiaritat de Valencia, a diferencia d’unes atres “guerres declarades”, es que aci tenim dos fronts oberts; aixina es que nos toca “lluitar” contra dos tipos de perills –que, en el fondo, tenen el mateix objectiu-: l’espanyoliste i el catalaniste. I la pregunta del segle es “¿quin dels dos es pijor?”.<br /><br />A voltes se nos ha acusat al valencianisme –injustament i sense fonament, com sempre- de que estem o mes be actuem mes contra el catalanisme que contra l’espanyolisme, que, certament, es igual de perillos. Es veritat, pero aixo te una explicacio i, en conseqüencia, una justificacio-fonamentacio.<br /><br />Quan un eixercit s’enfronta a un atre eixercit “visible”, que el tens davant, podriem dir que eix enfrontament es mes “noble”: saps a on està el teu enemic, com es mou, que pot fer, quines estrategies pot utilisar; es un eixercit com toca, previsible, i el combat adquirix, per tant, un aire mes clar, definit, mes igual.<br /><br />Pero quan gran part de l’eixercit contrari i un fum de mercenaris els tens dins, al costat, darrere, entre “els teus”, camuflats com a “teus” baix la mateixa apariencia que tu fent la guerra en pla “maqui” o “faccio”, inoculats utilisant la forma d’un cancer a on es dificil distinguir entre les celules “bones” i les “roïnes” i endivinar a on va a reproduir-se i reapareixer...; quan l’adversari ha entrat al teu territori utilisant perillosos cavalls de Troya –ingeniosos pero de covarts-; quan l’estrategia mes habitual es la traïcio i la compra-venta de voluntats... En eixes condicions, la lluita es destructora, desmoralisadora; dividix, produix cansanci, confusio, desconfiança, abandonaments, fugides, traspassaments imprevisibles al bando agressor. Es una lluita mes dificil, sense dubte, poc “noble”. En este cas, es mes dificil saber qui es qui i a on està cadascu.<br /><br />Aixina son les formes d’actuar d’uns (els espanyolistes, d’eixercit frontal) i dels atres (els catalanistes, d’eixercit transversal). Per tant, es molt facil la resposta a la pregunta que faig en el titul d’est articul: clar que hem de combatre contra l’espanyolisme; pero l’esforç que hem d’aplicar contra el catalanisme es, inevitablement, molt superior. L’espanyolisme nos ve de cara –i nos poden ajudar uns atres territoris en este tipo d’enfrontament-; el catalanisme ho fa a traïcio, per l’esquena, des de dins –i ningu està dispost a ajudar-nos en esta brega-.L’espanyolisme preten desplaçar-nos (i aci estem a pesar de tot), pero el catalanisme preten absorbir-nos (i no se si estem aci per molt de temps). No vos capia cap de dubte de que en esta lliça el catalanisme -¿¡sorpresa!?- actua en connivencia en l’espanyolisme i treballa per a l’espanyolisme puix l’objectiu ultim dels dos es el mateix. Despres vindra la reparticio del territori, ya que els “Països Catalans” no inclouen les comarques castellanoparlants, que passarien a formar part de l’Estat Espanyol.<br /><br />Es natural, per tant, que es carregue mes contra el catalanisme, mes subtil, mes perillos... i d’enfrontament mes perentori.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-623415583345852139.post-39591777705292053432008-05-16T15:59:00.003+02:002008-10-11T13:25:30.117+02:00II. PERFIL. CONFLUENCIA I PERFIL DEL VALENCIANISME<div align="justify"><strong>II. PERFIL</strong><br /><br />Parlava en el meu anterior articul d’un espai comu, coincident i inqüestionable per als valencianistes; millor dit, per als grups/partits valencianistes que estan disposts a plantar cara per la societat valenciana i contra els atacs del catalanisme i de l’espanyolisme. Eix espai s’ha perfilat d’una forma practicament espontanea, sense discussions ni qüestionaments. I no podia ser d’una atra manera ya que les experiencies vixcudes en els ultims 25-35 anys nos permeten saber qui es qui i a on està cadascu. Ya no podra dir qualsevol que es valencianiste, puix el valencianisme te un perfil –per fi- suficientment definit i que, en termens generals, passe a expondre.<br /><br />1. Llengua i normativa. Tots senyalen com a objectiu primer la defensa de la llengua valenciana com a part emblematica de la nostra identitat. I, en este punt, es important matisar que esta defensa es fara, pel seu caracter diferencial (incomplet, pero suficient) des dels principis que han marcat les conegudes com a “Normes d’El Puig” des de que foren creades i es necessari puntualisar que es seguiran les normes “sens accentuar” ya que el valencianisme no veu en bons ulls esta estranya modificacio ortografica que nos acosta al catala i al castella.<br /><br />2. Territori. Sense cap vinculacio aliena o antinatura, es defen el territori valencia conforme està configurat en l’actualitat, encara que uns el deixarien tal qual, uns atres son partidaris de potenciar l’idea de les comarques, uns atres de reintroduir el concepte de les governacions de l’epoca foral (que, en combinacio en les comarques feren desapareixer l’actual divisio provincial)... pero tots conscients, no com un problem sino com una peculiar riquea, de l’existencia de zones d’orige castellaparlant i zones d’orige valenciaparlant. Tots tenim tambe l’idea molt clara de la necessitat i conveniencia de vertebrar el territori des de la tolerancia, el respecte i la convivencia, mai des de l’enfrontament. Ningu qüestiona la capitalitat de la ciutat de Valencia a la que s’ha de potenciar i protegir.<br /><br />3. El nom inqüestionable del nostre territori es “Valencia”, sent Valencia Cap i Casal la denominacio propia de la capital. Tots nos enorgullim i reivindiquem la denominacio historica i propia de “Regne de Valencia”. Despres, hi ha qui accepta la denominacio “Comunitat Valenciana” i hi ha qui preferix la de “Nacio Valenciana” llamentant, a l’hora, que el catalanisme nos haja usurpat i tergiversat la de “Païs Valencià”, igualment llegitim pero de desafortunada aplicacio actual. Rebugem energicament el terme “Levante” i el de “Païs Valencià” dins del concepte dels “Països Catalans”.<br /><br />4. La Senyera. Els elements basics que tots defenem en la nostra bandera son les quatre barres roges sobre fondo groc i –el mes important i diferencial- la franja blava a l’esquerra de la bandera. Sens aço no es una Senyera. Ara be, hi ha qui preferix el blau en corona, hi ha qui sense corona, hi ha qui en una estrela blanca de cinc puntes... Estes preferencies son totes respectades per tots sempre que aparega la franja blava ya que es la part diferencial, diferenciadora, distintiva, identitaria i definitoria de la nostra bandera, de nom propi Senyera.<br /><br />5. Cultura. Tota manifestacio cultural, artistica, historica, lliteraria, festiva o folclorica que siga patrimonial sera protegida, defesa, difosa i potenciada en contundencia, de forma que es respondra en virulencia –la que faça falta- a tota agressio contra la nostra identitat. Ausias March o Blasco Ibáñez; la paella, l’orchata o l’arnadi; les fogueres, les gayates, els moros i cristians o les falles; Basset, El Palleter o Vinatea i un llarc etcetera seran d’especial proteccio perque formen part de l’identitat valenciana (un catalaniste o un espanyoliste mai poden ser maulets, a soles poden qualificar-se com a botiflers).<br /><br />Estos son els cinc pilars basics que constituixen els fonaments irrenunciables del valencianisme del segle XXI, un enllaç clau entre la gloria del passat i la proyeccio cap al futur. I son els fonaments que conformen eix espai comu i inqüestionable a on tots els valencianistes moderns confluim i que tots estem disposts a defendre.<br /><br />Fora dels ya senyalats, no hi ha matisos. Els que vullguen matisar mes tenen uns atres espais a on confluir: espanyolistes, catalanistes o tercerviistes, pero en cap de cas el nostre, el valencianiste.<br /><br /><strong>Chimo Lanuza</strong></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-623415583345852139.post-63991263084400399372008-05-03T18:38:00.004+02:002008-10-11T13:25:21.208+02:00CONFLUENCIA I PERFIL DEL VALENCIANISME<div align="justify"><strong>I. CONFLUENCIA</strong><br /><br />En estos moments, es cert que el valencianisme està molt dispers i confos. Pero està ahi, que ningu s’enganye. Que no repiquen uns les campanes ni que es desinqueten uns atres exasperats per la situacio perque el valencianisme seguix existint perque sempre ha existit i, com es natural, seguirà existint sempre. D’una forma o d’una atra, mes oraganisats, mes desunits, mes cridaners, mes apagats... lo natural es la presencia incombustible d’este moviment perque lo natural es que els valencians, mentres seguixca existint Valencia, sigam valencianistes. Ara be, ya se que, com ya ha passat –i segurament tornarà a passar-, uns es cansaran i desapareixeran de la moguda activa, uns atres en mes aspiracions personals que ideologiques se’n passaran al catalanisme i/o a l’espanyolisme... pero sempre quedaran els valencianistes de conviccio i coherencia. Es possible tambe que, com ara nos està passant, tornem a estar desunits. Pero no passa res. Es una situacio temporal -i segurament ciclica-. En estos moments, el valencianisme –perque ho necessita, perque les circumstancies aixina ho demanen- està recolocant-se, reubicant-se, retrobant-se, reconceptualisant-se... intentant reorganisar-se. Perque la situacio actual no es la mateixa que la de fa vinticinc anys o la de fa cent anys i, per tant, les estrategies, les formes, els procediments necessariament han de canviar.<br /><br />I veig que ya comença a prosperar eix intent del que parlava.<br /><br />A hores d’ara, lo important –molt important- es que el valencianisme ha llançat –i rebut- eixe mensage de reorganisacio. Les expectatives comencen a ser realment interessants. I, aixina, estan apareixent diversos sectors mes o manco “constituits” en partits politics o en intencions politiques a mes curt o a mes llarc determini.<br /><br />Pero es que el segon cas tambe està ya pegat. I es que el valencianisme ha decidit –perque es necessari- crear un front per la defensa de l’identitat valenciana.<br /><br />Aixina, independentment de la tendencia, visio o posicio politica de cadascu/de cada grup/de cada partit en aspectes economics, socials, migambientals, laborals, etc., el valencianisme te molt clar i -per aixo- ha pres el compromis de confluir en l’espai que nos es comu, en allo en lo que coincidim: la defensa de l’identitat valenciana, que es l’objectiu primordial de tots i per damunt de tot. amunt, no hi ha necessitat de forçar una unio que no existix o que inclus no es necessaria o mes be convenient per la situacio en que nos trobem.<br /><br />Repetixc: no passa res. De moment, es mes que suficient l’esforç que s’està realisant –i que està donant ya els seus fruits- per confluir en eix espai que per a tots els valencianistes es irrenunciable, perentori, primer objectiu.<br /><br />No està mal lo que de moment està.<br /><br /><strong>Chimo Lanuza</strong></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-623415583345852139.post-64768651539781424712008-04-25T00:44:00.003+02:002008-10-11T13:25:11.048+02:00300 ANYS DE LA DERROTA… ¿D’ALMANSA?*<div align="justify">Es cert que el 25 d’abril no es una celebracio (¿que anavem a celebrar… una derrota?). Està clar. Es tracta d’una commemoracio, d’una data a tindre present per a que no nos torne a passar lo mateix –aci, unes discretes rialles-, per a recordar que en un temps (¡fa ya trescents anys!) forem un regne, en els nostres Furs –les nostres lleis propies- i que un 25 d’abril (de 1707), a conseqüencia de la derrota d’Almansa es una data emblematica en l’historia de Valencia ya que esta va ser determinant per a la perdua de la nostra condicio de poble –practicament- lliure, per a la perdua dels nostres Furs i la perdua cada volta mes accelerada de la nostra identitat (hegemonia, llengua, cultura, tradicions…) De manera que hui, a 25 d’abril de 2007, es moment per a propondre al govern central que convertixca este dia en una jornada de celebracio per ad ells (per a Castella, per a Espanya, per als espanyols i per als espanyolistes), que no per als valencians. Es dir: <strong>25 d’abril, dia de celebracio de la desfeta definitiva del Regne de Valencia.</strong><br /><br />D’esta forma, ya podra considerar-se esta data com un dia festiu i no de commemoracio institucional.<br /><br />Perque portem trescents anys de derrota i trescents anys durant els quals, a poc a poc i en la lliço ben depresa dels borbons, el Regne de Valencia ha vengut perdent el seu nom, la seua identitat, la seua llengua, la seua cultura, la seua dignitat… ¡tant de tot!<br /><br />Tambe es cert –tambe- que ya portavem un temps de “debilitat nacional i, sobre tot, cultural”: des de que entraren en “escena” la llinia monarquica Trastamara (gracies -¡quina gracia-, entre uns atres, al nostre Sant Vicent Ferrer, mira tu per a on). L’accio Trastamara va supondre ya l’inici d’una desviacio de l’aristocracia valenciana cap a una perillosa castellanisacio que en el temps acabaria desplaçant l’idiosincrasia del poble valencià. No obstant, l’accio dels borbons va ser molt determinant, desoladora i acceleradora del proces. Els resultats en França els foren excelents: en poc de temps ofegaren les identitats periferiques a favor de la central que, com despres farien aci, es va impondre sobre les restants. En Valencia es va impondre el mateix metodo salvagement centraliste, centralisant i centralisador de manera que, a poc a poc i en la continuïtat de tots els governs i dictadures posteriors, han conseguit que el castellanisme es convertixca en espanyolisme i que l’identitat valenciana no siga mes que un toc de color en una Espanya forçada –que no forjada-.<br /><br />I, aixina, portem 300 anys perdent, 300 anys de derrota diaria. Els valencianistes, aixo si, sempre, com un incomodo i desagradable granet en cert lloc, continuarém ahi, dia a dia, intentant paliar l’accio devastadora dels espanyolistes –sens oblidar la dels catalanistes-, intentant recuperar la dignitat perduda fins que desaparegam. Aço es aixina, pero no oblidem en cap de moment que la realitat es ben diferent: la derrota que arrosseguem, ¿es per la perdua de la batalla d’Almansa?... No; la derrota es per la perdua de les batalles contra els borbons, contra dictadures com la de Franco, contra el catalanisme del PSOE, contra el catalanisme –la mentira, la manipulacio i l’engany- del PP, contra els servilistes valencians… que, no nos equivoquem, treballen –tots ells- per be del concepte d’Espanya (“una, grande i libre”).<br /><br />Aixina es que ¡felicitacions, enhorabona, a Espanya, als espanyols i als espanyolistes! Ho esteu conseguint (que tambe te el seu merit, clar). A soles una cosa: si mirem cap al nostre cel -ho llamente per vosatres i m’alegre per Valencia-, este es i sempre sera blau, com el nostre cor. Soc conscient de la coentor de la metafora pero… ¿i si no fora un simple recurs estilistic?<br /><br /><strong>Chimo Lanuza, el Blau</strong><br />*escrit el 25 d'abril de 2007</div>Unknownnoreply@blogger.com